■ sabre

Etimologia: del fr. sabre, íd., i aquest, de l’al. ant. Sabel (al. mod. Säbel), íd., probablement manlleu del polonès szabla, íd., i aquest, de l’hongarès zsáblya, íd. 1a font: 1701
    masculí
    1. Arma blanca semblant a l’espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seva vora convexa i sovint àdhuc per la còncava prop de la punta.
    2. esports Una de les tres armes reconegudes en l’esport de l’esgrima.
  2. construcció naval
    1. Maneta amb la qual són accionats els molinets manuals.
    2. Barra de ferro o palanca que serveix per a travar o deixar lliure la cadena de l’àncora.
    3. Llistó de fusta que sosté l’allunament d’una vela.
  3. ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels triquiúrids (Lepidopus caudatus), de cos estret i allargat, pell nua, musell en punxa i fortes dents, de color blanc argentat i carn molt apreciada.