■ sòcol

Etimologia: de l’it. zòccolo, íd., del ll. soccŭlus, dimin. de soccus ‘calçat femení i dels comediants’ 1a font: s. XVII
    masculí
  1. arquitectura i construcció Membre arquitectònic sortint al peu d’una paret o d’un pilar, sota la base d’una columna, d’una estàtua, etc.
  2. construcció
    1. Cos inferior de l’exterior d’un edifici i d’altres construccions que compensa el declivi i les irregularitats del terreny i permet d’elevar el basament a un mateix nivell.
    2. Fris que hom col·loca a la part inferior d’una paret.
  3. electrònica Peça destinada a fer de suport d’un tub electrònic.
  4. electrotècnia Base o part fixa d’una presa de corrent, d’un tallacircuit, etc.
  5. fotografia Peça destinada a fer de suport (i, generalment, establir el contacte elèctric) del flaix d’una càmera fotogràfica.
  6. geologia Substrat rocallós, més antic i menys plàstic que la cobertora, amb roques que han experimentat més diagènesi o més metamorfisme i, sovint, han sofert diverses fases de plegament i fractura, amb la injecció de roques intrusives, ocorregudes abans de la sedimentació de la cobertora.