<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segle</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Pronúncia: ségglə
Etimologia: del ll. saecŭlum ‘generació; època; segle’, per via semiculta 1a font: s. XII, Hom.
Etimologia: del ll. saecŭlum ‘generació; època; segle’, per via semiculta 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
masculí
-
[abreviatura s.]
cronologia
- Espai de cent anys; centúria.
- especialment Cadascuna de les divisions de cent anys en què pot ésser dividida una era, especialment la cristiana. El segle dinou o dinovè. El segle II de l’era cristiana o després de Crist.
- hiperbòlicament Molt de temps. Fa un segle que no et veig!
-
- Època determinada per esdeveniments importants. El segle de Pèricles.
- segle de les llums història Denominació donada al segle XVIII europeu caracteritzat per la Il·lustració.
- segle d’or Època de prosperitat i de gran esplendor cultural. El segle d’or de la literatura.
-
plural
- Llarg espai de temps sense valor determinat. Els segles passats.
- Bíblia i litúrgia Tot l’espai del temps i de l’eternitat. Per tots els segles dels segles. Al principi dels segles.
-
cristianisme i Bíblia
- La vida del món present per oposició a la del món futur del regne de Crist.
- La vida humana per oposició a la vida espiritual. Les vanitats del segle.
- La vida en el món per oposició a la vida religiosa. Abandonar el segle. Fra Basili (en el segle, Jaume).
Vegeu també:
segle2