ruixar

Accessory
Partició sil·làbica: rui_xar
Etimologia: del ll. vg. roscidare, der. de roscĭdus, -a, -um ‘ple de rosada, humit, mullat’, der. també de ros, roris ‘rosada’ 1a font: s. XIV, Torcimany
Body
    verb transitiu
  1. Llançar un líquid de manera que caigui dividit en gotes, una quantitat de grans, etc., de manera que caiguin disseminats sobre algú o alguna cosa. Ruixar les plantes amb l’aspersor.
  2. Mullar, banyar, quelcom tirant-hi a sobre un doll d’aigua. Em van ruixar la cara amb aigua de Colònia.