Es mostren 4 resultats

■ rossa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rossa</title>

[Abans de l’Ortografia de l’IEC del 2017 s’escrivia ròssa]

Etimologia: d’origen incert, potser d’una base *rottia, probablement del germ. occ. comú rôtjan ‘podrir-se’ 1a font: 1371
    femení
    1. Animal de peu rodó, especialment si és dolent, vell i flac.
    2. Persona atrotinada que ja no val per a gran cosa.
  2. Carronya.

■ rossa

femení Animal de peu rodó, especialment si és dolent, vell i flac Persona atrotinada que ja no val per a gran cosa Carronya
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ros3
| rossa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ros</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del ll. rŭssus, -a, -um ‘rogenc’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Dit dels cabells, del pèl, etc., de color entre el castany clar i el groc d’or. Tenia una barba rossa. Uns cabells rossos com fils d’or.
    2. adjectiu i masculí i femení Que té els cabells rossos. Un home ros. Una rossa.
  2. adjectiu per analogia Deixa la carn al forn fins que sigui ben rossa. Les espigues ja són rosses. Els blats ja són rossos.



    3. Vegeu també:
    ros1
    ros2

■ ros3
| rossa

adjectiu Dit dels cabells, del pèl, etc, de color entre el castany clar i el groc d’or Tenia una barba rossa Uns cabells rossos com fils d’or adjectiu i masculí i femení Que té els cabells rossos Un home ros Una rossa adjectiu per analogia Deixa la carn al forn fins que sigui ben rossa Les espigues ja són rosses Els blats ja són rossos Vegeu també ros 1 ros 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barba-ros
| barba-rossa

■ barba-ros
| barba-rossa

adjectiu Que té rossa la barba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cella-ros
| cella-rossa

■ cella-ros
| cella-rossa

adjectiu Que té les celles rosses
Traducció