Es mostren 6 resultats

■ ros1

■ ros1

masculí dialectal antigament Rou, rosada Vegeu també ros 2 ros 3
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ros2

■ ros2

masculí plural rossos història Capell militar relativament baix, però més alt de davant que de darrere, que hom va usar a l’estat espanyol des de mitjan segle XIX fins al primer terç del segle XX Vegeu també ros 1 ros 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ros3
| rossa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ros</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del ll. rŭssus, -a, -um ‘rogenc’ 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Dit dels cabells, del pèl, etc., de color entre el castany clar i el groc d’or. Tenia una barba rossa. Uns cabells rossos com fils d’or.
    2. adjectiu i masculí i femení Que té els cabells rossos. Un home ros. Una rossa.
  2. adjectiu per analogia Deixa la carn al forn fins que sigui ben rossa. Les espigues ja són rosses. Els blats ja són rossos.



    3. Vegeu també:
    ros1
    ros2

■ ros3
| rossa

adjectiu Dit dels cabells, del pèl, etc, de color entre el castany clar i el groc d’or Tenia una barba rossa Uns cabells rossos com fils d’or adjectiu i masculí i femení Que té els cabells rossos Un home ros Una rossa adjectiu per analogia Deixa la carn al forn fins que sigui ben rossa Les espigues ja són rosses Els blats ja són rossos Vegeu també ros 1 ros 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aigua-ros

■ aigua-ros

masculí perfumeria Aigua aromàtica destillada obtinguda a partir de roses fresques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barba-ros
| barba-rossa

■ barba-ros
| barba-rossa

adjectiu Que té rossa la barba
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ cella-ros
| cella-rossa

■ cella-ros
| cella-rossa

adjectiu Que té les celles rosses
Traducció