Accessory
Etimologia: del ll. rŭmpĕre, íd. 1a font: s. XIII, Vides
Body
-
verb
-
transitiu
- Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d’una cosa per l’acció d’una força l’efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar). Provant de torçar la vara, l’han rompuda. Estirant, han romput la corda. Rompre una nou amb les dents.
- rompre un cos de gent armada figuradament Desbaratar (un cos de gent armada), posar-lo en derrota.
-
- pronominal Sofrir la ruptura d’un membre o una part del cos. Rompre’s la cama.
- pronominal Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos o la destrucció de la pròpia continuïtat en un o més punts. Amb tant de peix es rompien les xarxes.
- usat absolutament i pronominal Sofrir una hèrnia, començar a patir-ne.
- pronominal per analogia Rompre’s les onades contra les roques.
-
transitiu
- Fer cessar la continuïtat d’una cosa no material, interrompre o anul·lar. Rompre una reunió. Rompre el silenci.
- rompre amb (algú) Interrompre-hi les relacions.
- rompre files (o les files) ciències militars Cessar d’estar en files.
- transitiu Violar, fer mancament a una obligació, un tracte, una cosa de caràcter moral. Rompre una promesa.
- intransitiu Cessar de tenir amistat o relacions pacífiques amb algú. Els dos amics romperen per sempre més.
-
intransitiu
- Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, com una planta sota terra, un pollet dins l’ou, etc. La dent ja romp.
- Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons. Quan començava a rompre el dia.
- Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Rompre la marxa. Rompre el ball. Rompre el plor, rompre en plors, rompre a plorar.
-
transitiu
agricultura
- Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu.
- Fer la primera llaurada de l’any en una terra.
- Dallar un prat per primera vegada en un any.