romandre

Accessory
Etimologia: del ll. remanēre, íd., der. de manēre ‘restar’ 1a font: c. 1100
Body
    verb intransitiu
  1. Restar, no anar-se’n d’un lloc. La cavalleria romangué a Martorell.
  2. No sortir d’un estat determinat. Romandre vídua.
  3. No deixar d’ésser quelcom. Va ésser elegit diputat a corts, però va romandre alcalde de la ciutat.