Es mostren 4 resultats

■ roma

roma

femení botànica Paradella crespa.

■ roma

femení botànica Paradella crespa

■ romà1 | romana

romà

Etimologia: del ll. romanus, -a, -um, íd.
    1. adjectiu i masculí i femení De Roma (capital d’Itàlia).
    2. adjectiu i masculí i femení De l’imperi Romà o dels romans (poble).
    3. a la romana locució adjectiva i locució adverbial A la manera de Roma o dels romans.
    4. a la romana locució adjectiva gastronomia Arrebossat amb farina i ou i, després, fregit. Calamars a la romana.
  2. masculí i femení història
    1. Individu de raça indoeuropea habitant de la ciutat de Roma.
    2. En formar-se l’imperi d’Orient (segle VI), nom donat als súbdits dels emperadors bizantins (els quals s’anomenaren, ells mateixos, ‘reis i emperadors de romans’) com a substitució del mot hel·lè, de ressonàncies paganes.
    1. ciutadania romana dret i història Condició jurídica pròpia dels nascuts a la ciutat de Roma i que adquiriren després, gradualment, els nascuts en altres terres de l’imperi Romà.
    2. xifra romana Cadascun dels signes gràfics del sistema de numeració decimal utilitzats pels antics romans i emprats encara en alguns aspectes de la vida quotidiana: I (1), V (5), X (10), L (50), C (100), M (1 000).
  4. adjectiu cristianisme i litúrgia
    1. Relatiu o pertanyent a l’església de Roma, a la seva litúrgia. Ritu romà. Les congregacions romanes.
    2. Relatiu o pertanyent a l’Església Catòlica. L’Església Catòlica, apostòlica i romana.
    3. catòlic romà (o simplement romà) Catòlic.
    4. litúrgia romana (o ritu romà) Ritu occidental propi de l’església de Roma, el qual amb el temps (segles IX-XI) ha suplantat els altres ritus occidentals i que, avui, pràcticament és l’únic de l’Església Catòlica.
  5. adjectiu arts gràfiques
    1. Dit de la família de tipus de lletra d’impremta en la qual hom distingeix el romà antic, entre els quals cal destacar el garamond i l’elzevirià, del romà modern, entre els quals cal destacar el bodonià i el normand.
    2. Dit dels tipus de lletra dreta, per oposició als d’itàlica o cursiva, que són inclinats.
    3. lletra romana (o simplement romana) Tipus de lletra de la família del romà.
  6. escola romana art Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII, que fou centre del baix Renaixement i del Barroc.


    7. Vegeu també:
    romà2

■ romà1 | romana

adjectiu i masculí i femení De Roma capital d’Itàlia adjectiu i masculí i femení De l’imperi Romà o dels romans poble a la romana locució adjectiva i locució adverbial A la manera de Roma o dels romans a la romana locució adjectiva gastronomia Arrebossat amb farina i ou i, després, fregit Calamars a la romana masculí i femení història Individu de raça indoeuropea habitant de la ciutat de Roma En formar-se l’imperi d’Orient segle VI, nom donat als súbdits dels emperadors bizantins els quals s’anomenaren, ells mateixos, ‘reis i emperadors de romans’ com a substitució del mot hellè…
Traducció

■ romà2 | romana

romà

adjectiu i masculí i femení De la Romana de Tarafa (Vinalopó Mitjà).


Vegeu també:
romà1

■ romà2 | romana

adjectiu i masculí i femení De la Romana de Tarafa Vinalopó Mitjà Vegeu també romà 1

■ rom3 | roma

rom

Etimologia: d’origen incert
adjectiu Truncat, escapçat de la punta. Una escarpra roma.


Vegeu també:
rom1
rom2

■ rom3 | roma

adjectiu Truncat, escapçat de la punta Una escarpra roma Vegeu també rom 1 rom 2
Traducció