■ robust
| | robusta

Etimologia: del ll. robustus, -a, -um, íd., der. del ll. ant. robus (per robur), -ŏris ‘roure’ 1a font: c. 1400, Canals
    adjectiu
  1. Que té una constitució forta, vigorosa. Un home robust. Una complexió robusta.
  2. figuradament Un enginy robust. Un estil robust. Una fe robusta.