roba
Accessory
Homòfon: rova
Etimologia: deriv. de robar amb el sentit primitiu de ‘botí’, especialitzat després en un dels seus principals components, la ‘roba, els draps de vestir’ 1a font: 1271
Etimologia: deriv. de robar amb el sentit primitiu de ‘botí’, especialitzat després en un dels seus principals components, la ‘roba, els draps de vestir’ 1a font: 1271
Body
-
femení
-
indústria tèxtil
- Qualsevol drap o tela, especialment la que serveix per a fer vestits o abrigalls de llit. Una cortina, unes tovalles, d’una roba fina, basta, prima, gruixuda.
- roba de pare i mare Nom donat vulgarment, especialment al camp, a la roba gruixuda feta pels pagesos amb cànem o amb lli filats per ells mateixos que era emprada, especialment, per a fer llençols.
- roba d’herbassa Roba feta amb llana ordinària.
- roba teixida Nom donat impròpiament a una tela per a expressar que el dibuix o la mostra no han estat obtinguts per estampació, sinó directament pel tissatge.
-
- Conjunt de peces de tela destinades a un ús concret. Estendre la roba.
- roba blanca Peces de roba de color blanc que hom sol rentar separadament de les de color.
- roba de color Peces de roba de color que hom sol rentar a part perquè no tenyeixin la roba blanca.
- roba de llit Conjunt de peces de tela que serveixen per a cobrir o guarnir el llit, com llençols, flassades, etc.
- roba de taula Tovalles i tovallons.
-
indumentària
- Conjunt de peces de tela destinades a cobrir el cos d’algú. Com que fa fred, ens posarem més roba.
- antigament Vestit. Roba talar.
- roba blanca (o roba interior) Peces de vestir que hom porta ajustades directament al cos i cobertes per la roba de damunt.
- roba d’aigua Impermeable.
- roba de color (o roba de damunt) obsolet Peces de vestir que hom porta visibles i cobrint la roba blanca.
- roba feta Peces de vestir ja cosides i a punt de posar-se. Una botiga de roba feta.
- haver-hi roba estesa Haver-hi present algú davant el qual no convé parlar d’alguna cosa.
-
antigament
- Allò de què hom ha despullat algú en batalla o en saqueig.
- Saqueig.
-
antigament
- Mercaderies transportades, sobretot per mar.
- Objectes que hom posseeix, sobretot els destinats a ornament i a ús casolà.