■ rival

Homòfon: ribald
Etimologia: del ll. rivalis ‘el qui ocupa un costat d’un riuet o una riera per respecte al propietari de l’altre costat’, der. de rivus ‘rec, riera’, d’on el sentit de ‘competidor, adversari’ 1a font: 1522
    adjectiu i masculí i femení
  1. Adversari en la competició per a assolir quelcom (l’amor d’algú, un premi, etc.). Dues dones rivals. Dos pobles rivals. Els dos rivals s’odiaven a mort.
  2. Que aspira a igualar o a ultrapassar algú. Com a pintor de marines no té rival.