■ ritu

Etimologia: del ll. ritus, -us ‘costum; ritu’ 1a font: 1497
    masculí
    1. història de les religions i litúrgia Norma que regula l’execució d’una acció sacra, d’un sagrament, les cerimònies del culte religiós.
    2. antropologia i religió Pràctica establerta de caràcter sagrat o simbòlic. Ritu de pas, d’iniciació. Ritu de fecunditat, de fertilitat.
    3. història de les religions i litúrgia Manera concreta de celebrar la litúrgia, d’administrar els sagraments i sagramentals, d’acord amb les regles litúrgiques.
  2. qüestió dels ritus xinesos i malabars història eclesiàstica Controvèrsia teologicopastoral suscitada a les missions catòliques de la Xina i de Malabar (Índia) als segles XVII-XVIII, motivada per l’adaptació del ritual a la cultura autòctona.