■ rifar

Etimologia: probablement d’origen expressiu com mots semblants d’altres llengües romàniques, amb un sentit més o menys comú de ‘barallar-se, saquejar’ 1a font: 1371
    verb
  1. transitiu Sortejar un objecte expenent separadament un cert nombre de bitllets, números, etc., de manera que tots junts sumin almenys el preu estimat de l’objecte, que és adjudicat a la persona que la sort ha afavorit. Rifem una cistella de Nadal.
  2. pronominal Burlar-se d’algú, especialment enganyant-lo, fent-li concebre esperances vanes, etc. Rifar-se d’algú. Aquest noi se t’està rifant.
  3. pronominal marina, marítim Esquinçar-se una vela, una bandera, a causa de la violència del vent.