■ ridícul | ridícula

Etimologia: del ll. ridicŭlus, -a, -um, íd., der. de ridēre ‘riure’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Que mou a riure-se’n, que és digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, estúpid, pretensiós, etc. És ridícul amb aquell vestit. És una dona ridícula.
    2. Dit d’un preu, d’una recompensa, d’un present, etc., molt petit, escàs, esquifit. Pel que treballa li donen un sou ridícul.
  2. masculí
    1. Allò que en algú o en alguna cosa és ridícul. Sap copsar el ridícul d’una situació.
    2. Situació ridícula en què cau una persona. Posar algú en ridícul.
    3. fer el ridícul locució verbal Quedar en una situació ridícula, que fa riure.
  3. masculí indústria tèxtil Motiu ornamental molt freqüent en els xals de Caixmir, que en certes èpoques ha estat molt emprat en els dibuixos de tota mena de robes.