■ revolt | revolta

Etimologia: part. de l’ant. revoldre ‘remenar, regirar’, ll. revolvĕre, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu Desordenat, com regirat, agitat, en desordre. Fer un temps revolt. Una mar revolta.
  2. masculí Girada, canvi de direcció. Un revolt de vent.
  3. masculí
    1. Desviació sobtada de la línia recta.
    2. ferrocarrils i obres públiques Tros de carretera, de via de ferrocarril, etc., de traçat corb, entre dos trossos rectes més o menys llargs, que permet als vehicles que hi circulen de canviar de direcció, per tal de salvar obstacles, de passar d’un nivell a un altre, etc.
  4. femení
    1. revolt 2. Fer voltes i revoltes.
    2. revolt 3 1. La revolta d’un camí, d’un riu.
    3. ramaderia Eixamplament sobtat o bossa que el camí ramader fa i on es poden parar els ramats.
  5. femení
    1. Alçament contra l’autoritat establerta, sedició amb agitació, amb avalot. Excitar, fomentar, la revolta. Reprimir, ofegar, la revolta.
    2. portar en revolta Mantenir en agitació, en avalot.