■ reveure

Partició sil·làbica: re_veu_re
Homòfon: rebeure
Etimologia: de veure 1a font: s. XV
    verb [imper sing 2 reveges] transitiu
  1. Veure de nou. Desitjava reveure la seva terra abans de morir. Això és una cosa a reveure: ja en tornarem a parlar.
  2. a reveure! Fórmula de comiat d’una separació que hom pot preveure breu.