■ revenir

Etimologia: de venir 1a font: s. XIV, Llull
    verb [imper sing 2 també revine] intransitiu
  1. Venir un cop i un altre. És un mal que ens revé a cada hora.
    1. Tornar a venir o a brollar, venir o baixar més fort, augmentar el cabal una deu d’aigua, una font, un riu, etc. Amb la fosa de les neus els rius revenen. Després d’aquestes pluges, les fonts revindran aviat.
    2. Reinflar-se, augmentar de volum per la mullena. Les portes han revingut i no es poden tancar.
    1. Recobrar les forces, refer-se d’una malaltia, tornar en si després d’una basca, etc. Comença a respirar, a revenir a poc a poc.
    2. figuradament Revenir-li a algú el coratge, l’esperança.