■ revelar

Compareu: rebel·lar-se
Etimologia: del ll. revelare, íd. 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Fer conèixer allò que hom tenia amagat. Revelar un secret, un misteri, un complot.
  2. teologia
    1. transitiu Fer conèixer Déu alguna cosa incognoscible per la sola raó als homes, sia per inspiració directa o bé per mitjà d’altres persones (profeta, mitjancer, etc.). Religions revelades. Les veritats revelades.
    2. pronominal Manifestar-se, donar-se a conèixer en la veritable essència, en el propi poder, sobretot la divinitat. Déu es revela als nets de cor.
    1. transitiu Mostrar, posar de manifest. Les seves paraules revelen desconfiança.
    2. pronominal Mostrar-se, resultar ésser. La decisió es revelà encertada. El nou director s’ha revelat un bon organitzador.
  4. transitiu cinematografia i fotografia Tractar les emulsions fotogràfiques amb un revelador per tal de fer visibles les imatges latents.