■ retre

Etimologia: del ll. rĕddĕre ‘tornar, lliurar’, der. de dare ‘donar’ 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Restituir, tornar a algú allò de què havia estat desposseït. Retre tot el que ha pres. Retre la salut a un paralític. Retre la vista a un orb.
    2. Tornar a algú una cosa en bescanvi. Retre bé per mal.
    3. Donar a algú allò que li és degut. Retre culte a Déu.
    4. retre armes ciències militars Rendir armes en senyal de respecte, de submissió.
    5. retre compte de (alguna cosa) Fer-ne la relació exacta.
    1. transitiu Donar un profit, una utilitat, un fruit, donar de si, rendir. Aquest impost ret anualment tres milions d’euros.
    2. usat absolutament Aquest negoci no ret.
    3. intransitiu Donar de si. Aquest llegum ret molt quan es cou.
    1. transitiu Cedir, lliurar, allò que hom no pot sinó cedir o lliurar, rendir. Retre una plaça a l’enemic. Retre l’ànima a Déu.
    2. pronominal Els assetjats es van haver de retre. Retre’s a l’enemic. El meu cor s’ha retut als seus encants.
  4. pacte de retre dret civil Pacte en el qual un dels contractants es reserva el dret d’obligar l’altre que torni enrere en allò convingut, o sigui, que quedin les coses en el mateix estat com estaven abans del contracte.