■ retenció

Partició sil·làbica: re_ten_ci_ó
Etimologia: del ll. retentio, -ōnis, íd. 1a font: 1393
    femení
    1. Acció de retenir o de retenir-se;
    2. l’efecte.
    3. patologia Detenció, en el lloc on són formats o continguts, de certs líquids o substàncies destinats a ésser evacuats. Retenció d’orina.
    4. psicologia Efecte consecutiu persistent d’una excitació, experiència o reacció, sobre la base dels quals poden presentar-se, en ocasions successives, reaccions o experiències modificades.
    5. trànsit En una via pública, detenció prolongada o marxa molt lenta dels vehicles provocada per llur aglomeració o per obstacles que n’impedeixen o en dificulten la circulació normal.
    6. dret de retenció dret civil Facultat que de vegades la llei concedeix al creditor de poder continuar posseint una cosa després del termini en què havia de restituir-la el deutor, o al detentor d’una cosa de retardar-ne la restitució fins a obtenir la satisfacció del seu crèdit.
    7. retenció de la pilota esports Acció de retenir la pilota un jugador, sense jugar-hi, amb la finalitat de fer passar el temps.
    8. retenció fiscal dret fiscal Obligació del substitut del contribuent a detreure del pagament efectuat al subjecte passiu d’un tribut el gravamen tributari corresponent o una quantitat determinada a compte, assumint l’obligació d’efectuar-ne l’ingrés en el tresor públic.
  2. química analítica
    1. retenció relativa En una anàlisi cromatogràfica, quocient dels volums de retenció nets de dos composts.
    2. temps de retenció (tR) En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
    3. volum de retenció (VR) En una anàlisi cromatogràfica, volum de fase mòbil necessari per a transportar el solut d’un extrem a l’altre de la columna cromatogràfica.