■ restablir

Etimologia: de establir 1a font: 1696, DLac.
    verb [p p restablert -a o restablit -ida]
  1. transitiu
    1. Tornar a establir una cosa. Restablir un impost.
    2. Posar una cosa en l’estat que abans tenia. Restablir la pau, la disciplina.
    1. transitiu Tornar a posar en bon estat. Restablir un text alterat.
    2. pronominal medicina Recobrar-se, refer-se d’una malaltia o d’una malura qualsevol.