■ ressortir

Etimologia: de sortir 1a font: c. 1425
    verb intransitiu
    1. Sortir o elevar-se una cosa més que les circumdants. El campanar ressurt respecte les teulades del poble.
    2. Formar relleu. El pujol ressurt enmig de la plana.
  2. figuradament Ressaltar.