■ ressonar

Etimologia: del ll. resonare, íd. 1a font: 1472
    verb intransitiu
  1. Produir una ressonància. Unes voltes que ressonen.
    1. Omplir-se de sons. Tot el bosc ressonava dels cants dels ocells.
    2. figuradament Tenir una cosa gran divulgació, parlar-se’n molt. La teva fama ressona per tot el món.