■ resseguir

Etimologia: de seguir 1a font: s. XX, Ruyra
    verb transitiu
  1. Recórrer repetidament un camí, una contrada, etc. Com que és viatjant, ha resseguit totes les carreteres del país. Ha resseguit tot el bosc i per això se’l coneix.
  2. Examinar, escorcollar, de nou, detingudament, un indret sense deixar cap racó per veure de trobar-hi quelcom, per no deixar res del que hom cerca. Hem de resseguir la carretera, a veure si trobem el paquet que ens ha caigut.
  3. Repassar acuradament una cosa per esmenar-ne els defectes, reparar-ne les deterioracions. Has de resseguir tota la roba de la bugada. Després de cada aiguat hem de resseguir les teulades.