■ responsable

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. responsus, -a, -um, part. del ll. respondēre ‘respondre’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Obligat a respondre dels seus actes, a respondre d’una cosa. Si li passa alguna desgràcia, tu en seràs responsable. Editor responsable.
    2. fer-se responsable Assumir una responsabilitat, especialment respondre per altri o d’alguna comesa. Em faig responsable del que pugui passar a la festa.
  2. masculí i femení
    1. Persona que té la responsabilitat, que té capacitat de prendre les decisions, de dirigir una activitat, que té l’autoritat dins un grup, etc. He vingut per parlar amb el responsable.
    2. Persona que ha d’assumir les conseqüències d’una acció, d’un fet, especialment negatiu, que ha de donar-ne explicacions. Els responsables del frau seran perseguits judicialment.