■ respecte

Etimologia: del ll. respectus, -us ‘mirada enrere; consideració’, der. de respicĕre ‘mirar enrere; prendre en consideració’ 1a font: 1460, Roig
    masculí
    1. Deferència, sentiment de reverència envers algú per raó dels seus mèrits, del seu rang, del seu saber, de la seva edat, etc. El respecte envers els pares, els vells, els mestres. Un home que mereix respecte.
    2. Manifestació concreta d’aquest sentiment amb accions o paraules. Parlar amb respecte d’algú.
    3. Fórmula de salutació respectuosa. Us presento els meus respectes.
    4. faltar al respecte (a algú) No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca.
    1. Acció de considerar alguna cosa com una cosa que hom ha de tenir en compte. Per un respecte exagerat a l’opinió de la gent.
    2. respectes humans Mirament excessiu que algú té per l’opinió que els altres puguin formar-se sobre ell, sobre la seva conducta.
    1. Consideració de l’excel·lència d’alguna cosa que porta a no faltar-hi. El respecte a les lleis, a la justícia, a la veritat. El respecte a la paraula donada.
    2. Consideració de la superioritat de força d’algú o de quelcom que porta a evitar-ho, a no afrontar-ho. Infonia respecte per la seva estatura i la seva força hercúlia.
    3. fer (alguna cosa) respecte Imposar respecte per la seva força, la seva superioritat, els seus poders, etc. Aquesta muntanya fa molt de respecte.
    1. Punt de vista. En aquest respecte. Sota molts respectes. Bo per molts respectes.
    2. respecte a (o de) locució prepositiva Relativament a, quant a. Respecte a la vostra petició, no us puc dir encara res.
    3. respecte a (o de) locució prepositiva Amb referència a, referit a. El moviment d’un cos respecte a un altre cos.
    1. de respecte Tingut en previsió d’haver-ho de menester. Àncora de respecte.
    2. llit de respecte Llit on habitualment no dorm ningú, però que hom té parat per a un cas de necessitat.