■ respectar

Etimologia: del ll. respectare ‘mirar enrere; prendre en consideració’, freqüentatiu de respicĕre, íd. 1a font: 1653, DTo.
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir respecte a algú o a alguna cosa. Respectar els vells, els superiors.
    2. Abstenir-se de destruir, de danyar algú o alguna cosa. Els enemics van respectar la ciutat.
    3. figuradament Monuments que el temps ha respectat.
    4. fer-se respectar Infondre respecte, aconseguir d’ésser respectat.
  2. intransitiu Concernir. Pel que respecta a l’exportació, la nostra situació és més aviat dubtosa.