■ resistència

Partició sil·làbica: re_sis_tèn_ci_a
Etimologia: del ll. resistentia, íd. 1a font: 1424
    femení
    1. Acció de resistir o de resistir-se. Oposar resistència.
    2. dret Delicte consistent en l’oposició o rebel·lia, manifestada amb actes externs, a un agent de l’autoritat en el compliment de les seves obligacions.
    1. Poder o capacitat de resistir. Finalment, va poder vèncer la resistència del seu soci.
    2. fisiologia animal Capacitat d’un individu per a tolerar els efectes de certs agents nocius, tòxics, patògens, etc.
    3. tecnologia Propietat que tenen els cossos de suportar l’acció d’agents mecànics, físics o químics, sense trencar-se, deformar-se, etc., sense ésser atacats per aquests, etc.
    4. caixa de resistència Fons econòmic que acumulen els sindicats per resistir durant una vaga.
    5. proves de resistència esports Proves de fons.
    6. resistència de materials tecnologia Branca de la tècnica mecànica que té per objecte la determinació de les dimensions que han de tenir les peces o els elements de les màquines o de les construccions, d’acord amb llur forma, els materials dels quals són fets, els esforços que han de suportar, les condicions de treball, etc., per tal d’obtenir el màxim aprofitament dels materials i un grau de seguretat suficient.
    7. resistència globular eritrocítica fisiologia animal Capacitat dels glòbuls vermells de suportar, sense ésser destruïts, la introducció dins unes solucions salines més o menys centrades.
    8. resistència varietal fitopatologia Propietat d’algunes varietats de resistir plagues i malalties.
    1. Força que s’oposa a l’acció d’una altra.
    2. aeronàutica Força que oposa l’aire a l’avanç d’una aeronau al si de l’atmosfera.
    3. automòbil, automobilisme Força que s’oposa a l’avanç d’un automòbil, que és la suma de la resistència que oposa l’aire i la resistència de rodolament.
    4. física Qualsevol causa d’oposició a un moviment (fregament, viscositats, etc.).
    5. mecànica Força que cal vèncer, en una palanca i en qualsevol altra màquina simple, mitjançant l’aplicació de la potència.
    6. psicologia Conjunt de forces psicològiques que, en un malalt, s’oposen a la seva guarició.
    7. resistència acústica acústica Component real de la impedància acústica.
    8. resistència ambiental ecologia Conjunt de factors ambientals que, en un moment determinat, fan que el creixement d’una població natural no atenyi el màxim teòric, establert en les condicions que regeixen en la fase exponencial de la corba de creixement.
  4. electricitat i electrotècnia
    1. [símbol R] Oposició que presenta un cos al pas del corrent elèctric, a causa de la qual l’energia elèctrica es converteix en calor.
    2. resistència aparent Impedància.
    3. resistència efectiva En un corrent altern, component del vector impedància.
    4. resistència específica Resistivitat.
    5. resistència interna Resistència pròpia d’un generador o d’un dispositiu electrònic (tub, transistor).
    6. resistència magnètica Reluctància.
  5. electrònica Element bàsic de qualsevol circuit electrònic caracteritzat pel fet de posseir una determinada resistència fixa i constant.
  6. ciències polítiques
    1. Oposició a les forces invasores d’una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
    2. resistència pacífica Mètode no violent d’oposició al sistema establert consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública (no utilitzar els transports públics, negar-se a abandonar un edifici, no adquirir certs productes, vaga de fam, etc.).