■ residu

Etimologia: del ll. residuum, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    masculí
    1. Allò que resta d’un tot després de sostreure’n una o més parts.
    2. indústria Matèria que és obtinguda en una operació química, juntament amb el producte principal, o que resta després d’un tractament industrial, d’una transformació, etc.
    3. residu dels aliments alimentació, indústries alimentàries Característica analítica dels aliments que és definida com les substàncies que resten després de tractar-los amb àcids o àlcalis diluïts.
    4. residu fix alimentació, indústries alimentàries En anàlisi d’aliments, residu que deixen els aliments líquids després d’ésser evaporats a sequedat (primerament al bany maria i després a estufa a 100°C) per tal d’eliminar-ne l’aigua i altres productes volàtils (aromes); és anomenat també extret sec.
    5. residu radioactiu nucleònica Producte o substància que resta d’un procés o material nuclear (explosió, central o laboratoris nuclears), després d’haver-ne extret el profit desitjat, i que manifesta radioactivitat.
  2. aritmètica
    1. Resultat de la subtracció.
    2. especialment En la divisió, resultat de restar del dividend el producte del divisor pel quocient enter.
  3. matemàtiques
    1. Solució a de la congruència X′′ ≡ a (mòdul m).
    2. residu d’una funció complexa f(z) analítica en un punt singular A aïllat Quantitat R(f,A) = (1/2πi) ʃcf(z)dz, on C és una corba simple rectificable que envolta A en un entorn de A.
    3. teorema del residu Teorema relacionat amb la divisibilitat de polinomis que estableix que el residu de la divisió d’un polinomi P(x) per un binomi x - a és igual al nombre P(a).