resident

Accessory
Etimologia: del ll. residens, -ntis, part. pres. de residēre ‘residir’ 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
    adjectiu i masculí i femení
  1. Que resideix.
  2. dret internacional Dit del ministre, de l’agent diplomàtic, que resideix prop d’un govern estranger i que és d’un grau inferior al d’ambaixador o ministre plenipotenciari.
  3. medicina Dit del metge o, eventualment, llicenciat en ciències relacionades amb la salut, que realitza el període de formació anomenat residència.