■ rescissió

Partició sil·làbica: res_cis_si_ó
Etimologia: del ll. rescissio, -ōnis, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de rescindir;
    2. l’efecte.
  2. dret
    1. Procediment jurídic encaminat a invalidar un contracte, vàlid i obligatori en una situació normal, però que en certs casos, previstos per la llei, ocasiona perjudicis a algun dels contractants.
    2. rescissió per lesió dret civil català Facultat que el dret civil català atorga a l’alienant de béns immobles que hagi sofert lesió en més de la meitat del just preu de poder rescindir el contracte lesiu.