■ requerir

Etimologia: del ll. requirĕre, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb transitiu
  1. Demanar, sol·licitar, com a necessari; exigir. Requerir l’ajut d’algú. Això requereix molt bona voluntat.
  2. Demanar com a prescrit per la llei; intimar. Una de les parts requeria que la sentència fos pronunciada.
  3. antigament Desafiar.
  4. requerir d’amors Demanar a algú que accepti l’amor del demandant.
  5. requerir de batalla Provocar algú al combat.