■ replicar

Etimologia: del ll. replicare, íd. 1a font: 1367
    verb transitiu
    1. Respondre (a allò que hom ha respost), impugnar-ho. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l’hi obligaríem.
    2. Respondre (a allò que sembla que no admet contestació). Quan et diuen això, no hi ha res a replicar.
    3. usat absolutament Contradir. No li pots manar res que no repliqui.
    4. usat absolutament dret processal En un judici ordinari, contestar l’actor l’excepció del demandat presentant escrit de rèplica.
  2. usat absolutament indústria tèxtil Embrutar-se una peça de roba estampada pel contacte amb la mateixa part estampada.