■ reng

Etimologia: del germ. fràncic hrĭng ‘cercle; rotllo de gent formant renglera’ 1a font: s. XIII
    masculí
    1. Clos disposat per a tenir-hi un combat, sobretot el que es formava de barres o palissada per tal de celebrar-hi justes o torneigs.
    2. antigament Combat tingut dins un clos com a espectacle.
  2. Cadascuna de les files en què es col·loca una sèrie de persones, especialment combatents, assistents a una cerimònia o una sèrie de coses en una parada del mercat, en un rebost, etc. Posar-se els jugadors en rengs. Hi havia un bon reng de venedors d’aviram. Dotze botes, totes en un reng.