Es mostren 3 resultats

■ renec

renec

Etimologia: de renegar 1a font: 1803, DEst.
    masculí
  1. Paraula o expressió injuriosa contra Déu o cosa sagrada.
  2. per analogia Paraula tinguda per grossera o indecent usada com a interjecció.

■ renec

masculí Paraula o expressió injuriosa contra Déu o cosa sagrada per analogia Paraula tinguda per grossera o indecent usada com a interjecció
Informació complementària
Traducció

■ rènec1

rènec

Etimologia: d’origen incert, probablement d’una alteració complexa del baleàric del mateix significat re, pl. rens, provinent de *rèens, del ll. rĭcĭnus, íd. 1a font: 1839, DLab.
masculí zoologia Paparra grossa i arrodonida.


Vegeu també:
rènec2

■ rènec1

masculí zoologia Paparra grossa i arrodonida Vegeu també rènec 2
Traducció

■ rènec2 | rènega

rènec

Etimologia: v. rènec1 1a font: 1839, DLab.
adjectiu Dit d’una varietat de fesols o mongetes.


Vegeu també:
rènec1

■ rènec2 | rènega

adjectiu Dit d’una varietat de fesols o mongetes Vegeu també rènec 1