■ renda

Etimologia: del ll. vg. *rendĭta, participi del ll. vg. rendĕre, ll. cl. reddĕre ‘rendir’, participi reddĭtus, -a, -um 1a font: 1259
    femení
  1. economia
    1. Allò que hom obté com a conseqüència de la propietat d’un actiu material o financer, per unitat de temps o el pagament efectuat per l’ús, durant un període de temps determinat, d’un actiu que pertany a una altra persona.
    2. En matemàtica financera, successió de pagaments equidistants.
    3. Segons els fisiòcrates i els clàssics, remuneració per les qualitats naturals i indestructibles de la terra. Per extensió fou aplicat pels neoclàssics a tots els factors de producció (terra, treball i capital).
    4. política de rendes Conjunt de mesures que tracten d’aconseguir un acord entre governs, empresaris i treballadors amb vista a establir un control a la puja dels preus, rendes diverses i salaris.
    5. renda disponible Agregat que determina la renda que les famílies i institucions privades sense fites lucratives tenen disponibles per a esmerçar en consum i en estalvi.
    6. renda fiscal Avaluació de l’oscil·lació del patrimoni d’una persona física o jurídica en un interval de temps donat, que serveix per a calcular la base imposable de determinats tributs.
    7. renda monetària Valor de la renda nacional calculada a preus corrents de cada any.
    8. renda nacional Agregat macroeconòmic fonamental que indica el valor de tots els ingressos derivats de la participació dels diferents factors de producció en el procés de producció durant un temps determinat, generalment un any.
    9. renda ‘per capita’ Relació per quocient entre la renda nacional i el contingent de població.
    10. renda personal Agregat de les rendes rebudes per les unitats econòmiques de consum (famílies) i les institucions privades sense fites lucratives.
    11. renda real (o deflacionada) Valor de la renda calculat a preus constants o a preus deflacionats segons un índex general de preus.
  2. renda plena història del dret Producte periòdic material d’una propietat en contraposició als drets de jurisdicció i altres beneficis.