■ renadiu
| | renadiva

Partició sil·làbica: re_na_diu
Etimologia: de nadiu 1a font: 1915, DAg.
    adjectiu
  1. Que reneix. Va reprendre la tasca amb delit renadiu.
  2. especialment Planta, fruit, etc., que reneix sense ésser sembrat de nou.