■ renéixer

Partició sil·làbica: re_néi_xer
Etimologia: de néixer 1a font: s. XIV, Metge
    verb intransitiu
  1. Tornar a néixer. Els antics creien que el fènix renaixia de les seves cendres.
  2. figuradament Renéixer l’alegria, l’esperança. Renéixer les lletres, les arts, una llengua, una doctrina, etc. Jo sentia renéixer el meu coratge.
  3. renéixer pel baptisme cristianisme Adquirir la vida de la gràcia per mitjà del baptisme.