■ remugar

Etimologia: del ll. rūmĭgare, íd., der. de rūma ‘primer estómac dels remugants’, que hagué de donar *rumegar, amb metàtesi posterior afavorida per la versemblança del prefix re-, indicador d’acció repetida com la que fan els remugants tornant a mastegar 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. fisiologia animal Mastegar els remugants per segona vegada els aliments, en el remugament.
  2. [sovint usat absolutament] figuradament Parlar entre dents, generalment en senyal d’enuig, de desgrat, de desaprovació, etc. Es passava el dia remugant, descontent amb tot el que li manaven fer.