■ remoure

Partició sil·làbica: re_mou_re
Etimologia: del ll. removēre ‘allunyar’ 1a font: s. XIII, Vides
    verb transitiu
    1. Tornar a moure. No remoguem la qüestió, ara que hi ha pau.
    2. remoure la terra Tornar-la a llaurar o cavar.
  2. Fer anar d’un lloc a l’altre; regirar, capgirar. No hi ha res al seu lloc: tot ho havien remogut.
    1. Treure una cosa del seu lloc; apartar. Remogué la cadira perquè necessitàvem lloc.
    2. especialment Llevar un obstacle. Remoure un obstacle, un inconvenient.
    3. Treure algú del seu càrrec; rellevar. El capità va ésser remogut del càrrec d’inspector.