■ remor

Etimologia: del ll. rūmor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV
    femení
  1. Soroll confús com el que s’alça d’una multitud, d’una tempestat, de la mar, etc. Vam sentir una remor de crits i de planys. La remor del vent entre el fullam. Les remors de la selva.
  2. remor de l’orella patologia Sensació de remor o de xiulet que hom experimenta.