■ rella

Etimologia: del ll. rēgŭla ‘regle; barra recta’, la qual, essent preferentment de ferro, acabà per designar la barra de l’arada 1a font: s. XIII
    femení
  1. agricultura Peça de ferro, tallant per un extrem i amb mànec o cua a l’altre, mitjançant el qual és fixada al dental de l’arada, que serveix per a penetrar dins la terra i obrir-hi els solcs.
  2. agricultura
    1. Llaurada. Donar una rella. La primera rella es diu rompre; la segona, mantornar.
    2. primera (o segona) rella Primera (o segona) llaurada que hom fa en un camp, en un sembrat.
  3. obres públiques Part extrema de la pala d’una excavadora formada per unes urpes curtes o per una làmina tallant, que serveix per a penetrar dins la terra i arrossegar-la o omplir-ne la cullera.