■ relatiu | relativa

Partició sil·làbica: re_la_tiu
Etimologia: del ll. relativus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu Que fa referència a alguna cosa. Els documents relatius a aquest afer.
  2. adjectiu
    1. Que comporta relació, que neix d’una relació. Això és relatiu. El moviment d’un cos és sempre relatiu a un altre.
    2. No absolut. La felicitat és relativa. Hi havia una relativa calma.
  3. gramàtica
    1. adjectiu i masculí Dit del pronom que uneix a un nom, a un pronom o a una part d’una proposició substantivada que representa, una proposició subordinada que l’especifica o l’explica.
    2. proposició de relatiu (o relativa) Proposició subordinada introduïda per un pronom relatiu que equival a un adjectiu.
    3. proposició de relatiu adjectiva Proposició de relatiu amb antecedent en la proposició principal i que fa la funció d’un adjectiu.
    4. proposició de relatiu adjectiva especificativa Proposició de relatiu adjectiva que precisa l’abast semàntic de l’antecedent. Ex.: El conductor que havia begut se’n va anar a dormir.
    5. proposició de relatiu adjectiva explicativa Proposició de relatiu adjectiva que no restringeix l’abast semàntic de l’antecedent i que té el valor d’una aposició. Ex.: El conductor, que havia begut, se’n va anar a dormir.
    6. proposició de relatiu substantiva Proposició de relatiu sense antecedent i que fa la funció d’un sintagma nominal.
  4. adjectiu música Dit de la relació existent entre dos tons, l’un major i l’altre menor, les tòniques dels quals estan situades a una distància de tercera menor i que tenen la mateixa armadura a la clau.