■ rejovenir

Etimologia: de jove 1a font: 1888, DLab.
    verb
    1. transitiu Fer tornar jove un vell. El secret de rejovenir els homes.
    2. transitiu Fer reprendre aspecte i vigor de joventut. Els aires de muntanya l’han rejovenit.
    3. transitiu Aquesta frescor rejoveneix.
    4. pronominal Poció per a rejovenir-se.
  2. transitiu figuradament Donar actualitat o modernitat a una cosa passada, desusada. Rejovenir els costums ancestrals.