■ reixeta

Partició sil·làbica: rei_xe_ta
Etimologia: de reixa 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. arquitectura i construcció
    1. Reixa petita.
    2. Finestra reixada.
    3. Obertura de petites dimensions i protegida per una reixa que hi ha a la porta d’una casa per a veure des de dintre qui hi truca.
  2. heràldica Barreta metàl·lica situada a l’obertura o visera del casc.
  3. química Tela metàl·lica quadrada al centre de la qual hi ha sovint una placa circular d’amiant.
  4. indústria tèxtil
    1. Teixit clar fet amb tiretes vegetals, emprat per a fer seients i respatllers.
    2. reixeta del paratrama Reixa petita per la qual s’introdueix la forquilla del paratrama.