■ reixa

Partició sil·làbica: rei_xa
Etimologia: del b. ll. regĭa ‘basílica; palau episcopal; reixa del presbiteri; porta d’una església’, reducció de porta regia ‘porta règia’, amb influx de l’àr. rîša ‘barreta’ 1a font: 1115
    femení
  1. arquitectura i construcció Conjunt de barres, paral·leles o entrecreuades, que separen un ambient o protegeixen una obertura.
  2. electrònica Elèctrode auxiliar d’un tub electrònic, emprat generalment com a elèctrode de control, però que en certs tubs té alguna altra missió, com és el cas de la reixa pantalla i la reixa supressora dels pèntodes.
  3. indústria tèxtil
    1. Defecte de tissatge que consisteix en el fet que alguns fils consecutius resten sense teixir, és a dir, fent basta, durant diverses passades seguides.
    2. Engraellat que amb diferents finalitats forma part de diverses màquines tèxtils.
    3. reixa de les agulles Engraellat que aguanta el taló de les agulles en la màquina jacquard.
    4. reixa de les calques En el teler mecànic, engraellat que guia l’extrem lliure de les palanques que mouen els lliços.