■ reiteració

Partició sil·làbica: re_i_te_ra_ci_ó
Etimologia: de reiterar 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de reiterar;
    2. l’efecte.
  2. dret penal Circumstància agreujant de la culpabilitat penal, consistent en la repetició d’un delicte de pena igual o superior o de dos o més delictes de penalitat inferior, abans que el delinqüent hagi sofert la pena corresponent al primer delicte.
  3. reiteració dels angles topografia Mètode emprat en topografia per a mesurar l’angle entre dues direccions, i que consisteix essencialment a fer diverses mesures d’aquest angle sobre arcs distints però situats en posicions equidistants sobre el limbe.