reina
Accessory
Partició sil·làbica: rei_na
Etimologia: ant. reïna, ll. rēgīna, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: ant. reïna, ll. rēgīna, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
-
- Dona que exerceix la sobirania d’un regne.
- Muller no morganàtica d’un rei.
- catolicisme Títol marià que forma part de diverses invocacions.
- reina santíssima! Exclamació d’admiració.
- figuradament Nom afectuós que hom aplica a nenes o dones. Ves-me a buscar això, reina.
-
figuradament
- Dona, animal o cosa que, per la seva importància o excel·lència, sobresurt damunt les altres de la seva espècie, del seu rang, classe, etc. La reina d’un ball. La rosa és la reina de les flors.
- entomologia Individu fèrtil del sexe femení, propi dels insectes socials.
- reina de la festa Dama o donzella que presideix uns jocs florals.
- reina de les flors botànica Planta suculenta, afilla i espinosa, de la família de les cactàcies (Cereus speciosissimus), de tiges columnars i costades amb espines i amb flors grosses, solitàries i vermelles, que s’obren en fer-se fosc.
- reina dels boscs botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies (Asperula odorata), de tiges quadrangulars i dretes, fulles lanceolades, flors blanques i fruits secs ovoides, eriçats de pèls ganxuts.
-
jocs d’entreteniment
- En el joc de bitlles, peça més adornada que el rei i que val més que totes si queda dreta ella sola.
- Peça del joc d’escacs, la més important després del rei.