■ regnar

Etimologia: del ll. regnare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Un rei, una reina o un príncep, regir un estat. A Catalunya, durant el segle XIII, regnà Jaume I.
    2. per extensió Un emperador, un papa, governar. Carlemany regnava sobre mig Europa.
    3. per extensió Un poble dominar políticament sobre un altre. La corona castellana regnà sobre Catalunya després de la desfeta del 1714.
  2. figuradament Dominar, exercir una influència, prevaler. La calor que regna en aquelles regions.